A més de si fumen o porten una alimentació saludable, cada vegada més metges pregunten als seus pacients si realitzen habitualment exercici. No és una pregunta fútil: la inactivitat física juntament amb el sobrepès/obesitat són la quarta i la cinquena causa, respectivament, de tota causa de morbi-mortalitat a nivell mundial. S’estima que el sedentarisme és darrere del 6% de les malalties del cor, del 7% dels casos de diabetis tipus 2 i del 10% dels càncers de mama i còlon. En canvi, mantenir una vida activa redueix la mortalitat i els riscos de patir aquestes i moltes altres malalties, afirma la iniciativa internacional Exercise is medicine (EIM).

Però la pràctica regular d’exercici físic no actua només com a ‘medecina’ preventiva. S’ha demostrat que moure l’esquelet és un bon tractament mèdic per a aquelles persones que pateixen malalties cardiovasculars, mentals, òssies, metabòliques, cerebro-vasculars, respiratòries o fins i tot càncer. Arran d’aquest descobriment, molts facultatius mèdics ja no es limiten a preguntar si el pacient realitza exercici, ara a més prescriuen la pràctica habitual d’activitat física com a tractament mèdic. La ‘recepta’ varia en funció de la malaltia a tractar i de les característiques del pacient. Per a una persona amb diabetis, la prescripció mèdica acostuma a ser millorar la resistència a la insulina a través d’exercicis aeròbics i de millora de la força muscular.

És una qüestió de salut, però també econòmica. El sedentarisme suposa un important cost per a les arques de l’Estat: s’estima que a Espanya els costos directes deguts a l’incompliment de les recomanacions d’activitat física generen 992 milions d’euros de despeses anuals, mentre que els indirectes ascendeixen 2.500 milions d’euros. D’altra banda, al cap de l’any suposa també una pèrdua de 15.000 jornades laborals en baixes. Com a mostra, un botó: l’activitat física redueix un 30% les visites al metge.