Ara que sembla obrir-se una nova etapa on els espanyols es van reposant dels deutes adquirits i comencen a recuperar la seva economia, el crowdlending es mostra com la millor opció d’inversió en aquest nou panorama econòmic. Però, on inverteixen els espanyols?

Des que la bombolla immobiliària va explotar i va començar una de les pitjors crisis que ha viscut el nostre país, vam haver d’aprendre de quina manera podíem adaptar la nostra economia a la nova situació que s’obria davant nostre. El totxo, que va ser durant molt de temps l’actiu favorit on dipositar els nostres diners, va canviar el seu valor radicalment de la nit al dia i ens va obligar a reorientar els nostres hàbits tant de consum com financers.

Però, com s’ha produït el canvi? Han aconseguit finalment els espanyols canviar la seva forma d’invertir? Fem primer una petita parada per observar com ha evolucionat el comportament inversor de les llars espanyoles.

Història de l’economia familiar

Des de fa tres dècades el patrimoni de les famílies no ha parat de créixer, com tampoc ha parat de fer-ho l’endeutament. En concret entre 2002 i 2007 la bombolla immobiliària va elevar en un 73% el patrimoni domèstic, al mateix temps que els deutes ho feien en un 115%. Concretament en 2007, els passius de les famílies van arribar als 936.000 milions d’euros, tocant el seu màxim un any després en els 965.000 milions d’euros.

L’esclat de la bombolla immobiliària va retardar el creixement desmesurat que va tenir el patrimoni familiar mitjà en els anys anteriors i va fer més evident la necessitat d’estalviar, el que va provocar la reducció de la xifra dels passius adquirits fins deixar-los en 835.000 milions d’euros.

Si parlem d’inversions, els dipòsits bancaris segueixen al primer lloc de les preferències. Pel que fa a la borsa, els fons d’inversió segueixen sent els més triats i, encara que la millora de les perspectives de la renda variable està augmentant la confiança en ella, encara s’inverteix en aquest tipus d’actius un 22% menys que abans de la crisi, situant-nos molt lluny dels 818.000 milions que s’hi destinaven el 2006.

El futur de les inversions

Però, com serà el futur? És cert que desprès la crisi l’opció del totxo ha deixat d’ésser la principal alternativa on invertir els nostres diners, però la realitat és que l’inversor espanyol és tan conservador a l’hora de triar on dipositar els seus diners com ho era abans.

Aquest mes el banc Central Europeu va treure tota la seva artilleria per aconseguir recuperar la confiança en les economies europees. Per a això va anunciar el QE, que no es més que una compra massiva de deute públic. Com pot aquesta acció afectar l’economia familiar?

Els dipòsits bancaris podran reduir encara més la baixa rendibilitat que ofereixen, per la qual cosa sembla que ha arribat l’hora de canviar les nostres preferències. Per la seua banda, la renda fixa serà una gran receptora de les injeccions de liquiditat del BCE, pel que serà molt possible que els interessos del deute públic baixin, sent poc rendibles per als inversors.

Les divises i la renda variable es presenten com dues bones opcions d’inversió en aquesta nova etapa econòmica a Europa. Encara així poden ser eleccions bastant agossarades per qui no conegui en profunditat el comportament d’aquests actius, per ser alternatives complexes i arriscades.

La diversificació es presenta com una de les opcions més factibles i més sensates, sobretot per a aquells que no siguin experts en cap tipus de producte financer. Es tracta de dividir el capital disponible en diferents inversions, perquè la rendibilitat que se’n pugui obtenir no depengui únicament d’un sol actiu.

En aquest sentit el crowdlending es presenta com una de les millors opcions que ara hi ha disponibles.

El crowdlending

Davant d’aquest nou paisatge econòmic on les antigues opcions d’inversió estan perdent el seu rendiment i, on el nou inversor de desprès de la crisi busca noves alternatives on dipositar els seus diners, el crowdlending sorgeix com l’opció ideal.

El crowdlending consisteix en la possibilitat de que qualsevol de nosaltres pugui guanyar diners de manera responsable invertint, per exemple, en eficiència energètica. Amb una inversió mínima de 50 euros pots formar part d’una inversió col·lectiva per finançar projectes de l’economia real amb l’únic objectiu de millorar el nostre entorn. El crowdlending, doncs, deixa en l’oblit l’economia especulativa protagonista del passat.

La participació de l’inversor en el crowdlending es realitza en forma de préstec, que se li retorna en petites quotes mensuals amb un calendari prèviament pactat i amb un interès que normalment superarà el 5%, millorant de lluny la rendibilitat de qualsevol altre tipus de dipòsit bancari. A més, amb el crowdlending pots diversificar fàcilment la teua cartera invertint en tants projectes com vulguis i, d’aquesta forma, estaràs ajudant de diferents maneres a aconseguir un impacte positiu en la societat o en el medi ambient, al mateix temps que amplies les teues possibilitats de benefici.

El crowdlending es presenta com l’opció més solvent per a un nou tipus d’inversor que fuig de l’antiga economia especulativa i que busca millors llocs d’on treure rendibilitat als seus diners, mentre ajuda a finançar projectes d’inversió de l’economia real.

Ara pots ja, des de només 50 €, provar el crowdlending amb ECrowd!. Entra en la pàgina web de ECrowd!, registra’t gratis i efectua la teva primera petita gran inversió, rendible i responsable.

L’equip de ECrowd!

www.ecrowdinvest.com